la intenció de fer-los arribar a tothom.
Bona nit, poble de Vallada, autoritats municipals, grups de dansadors que particicipen i visitants que comparteixen amb nosaltres aquesta magnifica vetlada.
Com a amfitrions de l’acte, l’Escola de de Danses de Vallada, agraeix els balladors i balladores de Moixent, Moixent, Xàtiva, Ènguera, Manuel, Albalat de la Ribera, El Genovés, Alzira, Alfarp, Quart i Llíria la seua participació en esta dansà. Moltes gràcies per la vostra assistència ja què ens anima i reconforta i perquè multiplica la lluïssor d’esta nit.
La dansa no és només una variada manera d’expressar emocions; serveix també per a establir lligams de coneixença entre les persones i per a que els pobles es retroben de la millor manera possible: disfrutant de la festa.
Com hauran pogut observar, referint-me ara al grup de danses de Vallada, enguany hi ha molts canvis: organització, indumentària, notable increment de registres a l’hora de ballar la dansa així com de balladors. Tot açò ha estat possible gràcies al treball realitzat al llarg de l’any però també cal dir-ho, gràcies a l’ajuda i assessorament de persones com Sebastià Garrido de l’Escola de danses de Xàtiva i Vicent Xafer del grup de la Llosa de Ranes. Per a ells, doncs, el nostre agraïment per l’encert dels seus consells. Sense la seua aportació no hagueren estat possibles estes millores ni les que amb tota seguretat vindran a partir d’ara. Dins d’aquest apartat d’agraïments volem citar també a Juan Carlos Aparicio i Manoli de l’Escola de Danses de Xàtiva perquè ens han sabut ensenyar de manera amable i pacient detalls subtils del ball. Gràcies al seu interés i a les aportacions de tots s’han revestit d’agilitat i frescor les passades que es conservaven de les danses del poble tot homologant-les per a ser ballades a l’altura de qualsevol altre poble. Moltes gràcies a tots dos per l’esforç que heu fet.
Bé, tot el que estem celebrant no ens ve de nou. No respon ni a una invenció ni a una moda. És la recuperació d’una tradició que els valladins, com a valencians, compartim amb altres pobles al llarg i ample de les nostres terres. Com a mostra del que dic, esta nit, llegirem ací a mode de crònica el fragment d’una versada que l’últim versador que tenim notícies del poble, el Tio rateta, va realitzar per encàrrec amb motiu d’un dels intents de recuperar les danses a principis dels anys setanta. Les seues paraules ens traslladen 80 anys arrere, quan la pràctica de la dansa era encara inseparable de qualsevol celebració festiva. Voldríem que la lectura d’este escrit servisca per homanatjar el Tio rateta i les persones que ell cita, ja que gràcies al seu record i aquelles vivències podem conservar este retall de la història soòciocultural del nostre poble.
ALS QUE LA DANSA HAN BALLAT
…
Jo recorde que un any
isqué al cap de dansa
la parella de més elegància
que crec que s'haurà vist mai
jo explicaré el detall
d'esta parella garbosa
ell de família luxosa
ella més pobra que rica
era la tia Paquita
i el senyor Carlos Tortosa
A continuació va eixir
altra parella de gala
que amb l'anterior s'guala
tal com açò es vulga dir
no m'agrà distingir
i lo que dic no té però
esta porta cunyo i sello
elegant i seductora
Mercedes l'”Esquilaora”
i el “tio Emilio”, el del Campello.
Sempre animava la festa
amb alegria i donaire
ballava en el seu aire
al compás de l'orquesta
perquè el seu humor li ho presta
amb tant seguritat
per part de l'autoritat
se li otorgà el diploma
a Mercedes la “Simeona”
i el tio Rull de “pa de blat”
Del mateix tronc esta rama
que ix a continuació
que hasta vos diria jo
que també portava fama
ballant en aquella gana
que al públic alçà en bambolla
perquè el cas se desarrolla
ballant amb el seu marit
tan alegre i diviertit
com era el tio “Pepe el Polla”
Esta té gran historial
perquè ha fet obres bones
jo crec entre tantes dones
no se n'ha vist cap igual
perquè en la vida real
de Maria “La Conilla”
tan honesta i tan senzilla
quant mo'n recorarem d'ella
en quan formava parella
amb el bessonet de “Rilla”
Té misteri i gran secret
i ademés té gran divisa
era la tia “Lleuïsa”
ballant amb el seu Pepet
era de lo més complet
sense mirar cap perill
i si mirem el perfil
sempre alegre i content
i si algú valia per cent
ell, crec, valia per mil.
Esta parella en la saga
crec que mai l'olvidarem
i sempre tindrem present
que ninguna la igualava,
el públic els animava
al compàs d'aquell piano
ell, célebre i campetxano
ella guapa i seductora.
Era Miilagros “La Cantaora”
i el célebre Pepe “El Sano”
I quin repic li donava
a les seues castanyetes
quan fea les passaetes
que al públic entusiasmava
a la ballaora mirava
Jo d'açò no lleve tares
ho dic amb paraules clares
formant parella de fama
entre Maria “La Sana”
i el “Roget de Palomares”'
No em tinguen res en compte
per si algú no figura
era llarga l'escriptura
i volia acabar prompte
perquè he perdut el compte
escrivint esta història
tinc desgast en la memòria
i si algú se m'ha olvidat
el Senyor li ha reservat
el millor puesto en la Glòria.
Presentem a continuació la segona sorpresa de la nit. Junt amb l’Escola de Danses, la rondalla amb la qual, conjuntament, recuperem i interpretem peces populars valencianes actuarà interpretant per a tots vostés una mostra del treball realitzat.
En primer lloc, una peça molt entranyable per a tots els valladins, una peça que encara hem sentit interpretar pels carrers del poble plena d’alegria i vigor. La jota dels quintos.
I ara una primícia, estrena mundial de la Jota valladina. Enguany només la interpretació musical, anem a poc a poc però sense parar-nos. L’any que ve, si no passa res, ja tenim previst poder-la ballar en esta plaça per a tots vostès. Per ser la primera vegada que es canta i per a facilitar-ne la seua comprensió procedirem primer a llegir les coples abans de la seua interpretació musical.
COPLES DE LA JOTA
JOTA VALLAÏNA
La penya del Sol, atrevida, (bis)
Cap al Penyó s’ha girat
i este, mirant-la mirant-la
enlluernat s’ha quedat. (bis)
Baixa per la Saraella (bis)
Un naixement natural,
I les xiques vallaïnes
Es banyen en l’aigua-sal. (bis)
Ja té el carrer Mitja Galta(bis)
Tota la galt sencera,
Passen i passen el dies
I tu no em dones la teua.(bis)
Adéu, pla de la Balarma(bis)
I ombria de Figueroles.
Quantes voltes t’he rondat
En companyia i a soles! (Bis)
I ja per a acabar, s’interpretarà i ballarem dos peces molt conegudes en totes les dansades: el Bolero pla i el Doze i ú. Cridem a tots els grups de dansadors que vulguen participar a que es col.loquen a la plaça per a ballar estes peces.
Recorde que a continuació hi ha previst el refrigeri que l’Ajuntament ha preparat per a que es refresquen i es recuperen les balladores i els balladors.
Volem acabar agraint la seua assistència i recordant als qui estiguen interessats que a partir d’octubre es reiniciaran les classes de l’ Escola de Danses de Vallada.
I el final del final. Esperem que hagen disfrutat d’esta vetlada i fins a l’any que ve.
