Al final d'esta entrada hi trobareu més fotos.
El passat dissabte 31 d’agost, una part de l’escola de danses de
Vallada i alguns col·laboradors ens desplaçarem a Banyeres de Mariola. La
comparsa Els Maseros ens havia convidat a participar en l’entrada de moros i
cristians del mig any fester. Els capitans Juan Torres Verdeguer, la seva dona
Mati Niembro Cerdà i els seus fills Joan Torres Niembro i Laura Torres Niembro
desenvolupaven el paper protagonista. Com ja sabeu Joan Torres i Mati Niembro
són components de la Unió Musical
Valladina.
El grup de danses arribà a Banyeres cap a la una del mig dia, ja que
estàvem convidats a dinar al local de la comparsa. La sorpresa fou grata al
vore que les cuineres eren de Vallada; Asunción
–la banyona- i Fina –la roja-. Els cambrers, dos dels fills de la “tomaquera” i
Juanin component de la banda de música. Era com si estiguérem a casa rodejats
de veïns de Vallada.
El dinar va estar amenitzat per la banda de música amb pasdobles i amb
unes passadetes del grup de danses. Els preparatius de l’entrada de bandes
començaren a les 5 de la vesprada sent els primers el bàndol cristià.
-Cristians, Estudiants, Jordians, Contrabandistes i Maseros. Després
feren l’aparició els moros amb les següents comparses:
Moros vells, Moros nous,
Marrocs, Pirates i Califes.
Els trages eren senzills, cada
comparsa té el seu propi que passa de pares a fills i es fan els nous seguint
el model dels vells, així s’abarateixen despeses. La comparsa dels Maseros
portava un trage molt paregut als dels “Bartolins” de Vallada. I les xiques
dels Contrabandistes un trage molt semblant a les xiques “del tracte”.
Així i tot, donat el nombrós
nombre de components en les comparses l’entrada es perllongà bastant. Fins
acabar l’última comparsa mora ja de nit fosc.
En acabar l’entrada els capitans cristians, anàrem a la comparsa
convidats per ells a un vi d’honor. També ens convidaven a sopar, però
refusarem agraïts, ja que el dia havia estat intens i la gent tenia ganes de
descansar. Cal destacar l’amabilitat de la comparsa els Maseros i els seus capitans,
així com el bon ambient que es respirava. Sens dubte va quedar palès que la
festa és la màxima expressió de la alegria.